La gestió del temps periescolar com a estratègia d’aprenentatge en la millora dels resultats acadèmics en l’educació secundària obligatòria

Resumen

Són moltes les variables i els condicionants implicats en l’aprenentatge responsables d’un adequat o inadequat rendiment acadèmic es considera que la gestió del temps d’aprenentatge periescolar es constitueix en sí mateixa en una variable que pot explicar en gran mesura els entrebancs que se li poden presentar a l’alumnat al llarg de la vida d’aprenentatge escolar. Estudiar comporta de forma generalitzada dedicar certa quantitat de temps el que requereix d’una dosi d’habilitats i estratègies relacionades amb la concentració, organització, regulació, perseverança, motivació etc., tot açò pot provocar de vegades en l’alumnat inseguretats, pors, dubtes, desmotivació i en el pitjor dels casos fracàs acadèmic o abandonament escolar. L’etapa educativa d’ESO es considera especialment sensible per a l’alumnat adolescent atès que comencen a fer-se més patents dificultats en l’aprenentatge i el rendiment acadèmic derivats d’una inadequada autoregulació de la gestió del temps periescolar d’aprenentatge. La recerca realitzada ha volgut abordar la gestió del temps d’aprenentatge periescolar tenint com a objectiu principal mesurar, analitzar i descriure les estratègies y habilitats d’aprenentatge que empra en gestió del temps periescolar l’alumnat d’ESO i la seua repercussió en el rendiment acadèmic. Per poder dur-ho a termini ha calgut construir i validar un qu?estionari de gestió del temps periescolar d’aprenentatge adreçat a alumnat d’ESO. Els resultats de les anàlisis de consistència interna, validesa de constructe i validesa predictiva han sigut satisfactoris donant com a resultat el Qu?estionari d’Avaluació de la Gestió del Temps Periescolar en Educació Secundària (QAvGTPEES). Les respostes donades per 730 alumnes al QAvGTPEES ha permès no sols descriure com es gestiona el temps periescolar d’aprenentatge l’alumnat sinó, fins i tot, arribar a fer prediccions sobre quins serien els resultats acadèmics a obtenir per l’alumnat en funció de les estratègies en gestió del temps més comunes que sol emprar quan s’enfronta a les tasques acadèmiques per a casa. Tota aquesta informació és considera vital per poder implementar programes d’intervenció educativa que ajuden a millorar o pal·liar en el pitjor dels casos les mancances en estratègies de gestió del temps manifestades per l’alumnat. Atenent a la multiplicitat de variables responsables de l’aprenentatge i el rendiment acadèmic en l’alumnat d’ESO s’ha volgut incloure en l’estudi els estils d’aprenentatge preferents de l’alumnat per disposar d’una visió tant interna com externa al propi alumne i així disposar de més elements de judici per saber com aprèn. L’ús del Qu?estionari desenvolupat per Delgado (2011) Estils d’Aprenentatge (CHAEA-Junior) per a alumnat adolescent d’educació Primària i Secundària ha ajudat en gran mesura a abordar i conèixer quins són els estils preferents d’aprenentatge de l’alumnat. L’associació d’ambdues variables ha permès disposar d’un important bagatge d’informació tant des de la vessant interna de l’estudiant (estils d’aprenentatge) com externa (gestió del temps periescolar). Aquest estudi de les variables esmentades ha mostrat la importància i el potencial de les mateixes de manera més significativa quan s’usen de forma conjunta per saber com aprèn l’alumnat i realitzar prediccions en l’aprenentatge el que facilita en gran mesura la tasca de detecció de problemes i la seua ràpida intervenció psicoeducativa.