Innovació en la intervenció social amb persones sense llar: el model ‘Housing First’

  1. Martín Julián
Revue:
TS nova: trabajo social y servicios sociales

ISSN: 2171-6005

Année de publication: 2020

Número: 16

Pages: 9-20

Type: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccès ouvert editor

D'autres publications dans: TS nova: trabajo social y servicios sociales

Résumé

El sensellarisme és la manifestació més extrema de la pobresa i l’exclusió. A Espanya, es calcula que hi ha al voltant de 23.000 persones sense llar. Encara que el model d’intervenció tradicional o “en escala” amb persones sense llar ha mostrat la seua eficàcia en un gran nombre de situacions, existeix un segment de població sense llar que cau fora del sistema i per a qui no s’ofereix una solució final i efectiva. El model Housing First es presenta com una alternativa complementària i una solució finalista al problema socioestructural que representa el sensellarisme. L’objectiu del present article és analitzar les principals característiques i resultats de l’aplicació del model Housing First en la intervenció social amb persones sense llar. Les conclusions principals apunten al fet que la metodologia Housing First ha aconseguit reduir el nombre de persones que no tenen llar, ha augmentat la retenció de l’allotjament i la sensació de seguretat, ha incrementat la satisfacció general amb la vida de les persones i ha reduït dràsticament el nombre d’ingressos hospitalaris d’urgència. Tot això s’ha fet des d’una posició d’horitzontalitat professional-usuari i partint de la idea que l’habitatge és un dret que s’exerceix.

Références bibliographiques

  • Avramov, D. (1995). Homelessness in the European Union. Brussel·les: FEANTSA. Bebout, R. (2001). Trauma-informed approaches to housing. En New Directions for Mental Health Services, 47–55.
  • Bernad, R. (2018). Assessment of Fidelity to the Housing First Principles of the HÁBITAT Programme. European Journal of Homelessness, 12(3), 79-102.
  • Bernad, R., Cenjor, V., i Yuncal, R. (2016). El modelo Housing First en España: resultados a los 12 meses del programa Hábitat. Barcelona Societat. Revista de investigación y análisis social, 20, 1-14.
  • Bernad, R., Yuncal, R., i Panadero, S. (2016). Introducing The Housing First Model in Spain: First Results of the Habitat Programme. European Journal of Homelessness, 10(1), 57-86.
  • Bernad, R., Talens, F., Geraci, I., Ramos, M., Yuncal, R., i Rivero, B. (2017). Estudio comparativo de la intervención en adicciones en el modelo Housing First y en los servicios tradicionales de atención al sinhogarismo. Madrid.
  • Cabrera, P., i Monteros, S. (2002). Tratamiento penitenciario, recursos sociales y programas públicos y privados dedicados a la reinserción social de jóvenes reclusos y ex-reclusos. Miscelánea Comillas: Revista de Ciencias Humanas Y Sociales, 60(116), 317–322.
  • Cramer, J., i Rosenheck, R. (1998). Compliance with medication regimens for mental and physical disorders. Psychiatric Services, 49, 196–201.
  • Culhane, D., Metraux, S., i Hadley, T. (2002). Public Service Reductions Associated with Placement of Homeless Persons with Severe Mental Illness in Supportive Housing. Housing Policy Debate, 13(1), 107–163.
  • Groton, D. (2013). Are Housing First Programs Effective? A Research Note. Journal of Sociology & Social Welfare, 40(1), 51-63.
  • Kaakinen, J. (2012). Long term perspectives: From Housing First to Ending Homelessness. In Housing First: A Key Element of European Homelessness Strategies. Brussels.
  • Lipton, F., Siegel, C., Hannigan, A., Samuels, J., i Baker, S. (2000). Tenure in Supportive Housing for Homeless Persons with Severe Mental Illness. Psychiatric Services, 51(4), 479–486.
  • Mackie, P., Johnsen, S., i Wood, J. (2019). Ending Street Homelessness: What Works and Why We Don’t Do It. European Journal of Homelessness, 13(1), 85-96.
  • Pirla, A., Figueras, A., i Haro, L. (2016). La intervención con personas sin hogar desde el trabajo social. Acompañar más allá de subsistir. Revista de Treball Social, 209, 26-41.
  • Pleace, N., i Bretherton, J. (2013). The case for Housing First in the European Union: A Critical Evaluation of Concerns about Effectiveness. European Journal of Homelessness, 7(2), 21–41.
  • Sahlin, I. (2005). The Staircase of Transition. Innovation: The European Journal of Social Science Research, 18(2), 115–136.
  • Sarasa, S., y Sales, A. (2009). Itinerarios y factores de exclusión social. (Ajuntament de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, i Fundació “la Caixa,” Eds.). Barcelona.
  • Susser, E., Valencia, E., Conover, S., Felix, A., Tsai, W.-Y., i Wyatt, R. (1997). Preventing recurrent homelessness among mentally ill men: A “critical time” intervention after discharge from a shelter. American Journal of Public Health, 87(2), 256–262.
  • Tsemberis, S. (2010). Housing First. The Pathways Model to End Homelessness for People with Mental Health and Substance Use Disorders. Minnesota: Hazelden Publishing.
  • Tsemberis, S., i Eisenberg, R. (2000). Pathways to housing: supported housing for street-dwelling homeless individuals with psychiatric disabilities. Psychiatric Services, 51(4), 487–493.
  • Tsemberis, S., Gulcur, L., i Nakae, M. (2004). Housing First, Consumer Choice, and Harm Reduction for Homeless Individuals With a Dual Diagnosis. American Journal of Public Health, 94(4), 651–656.
La source de données: Dialnet